.jpg){kind=small}
CONTESTACIÓ A PEPE SEMPERE
ESTIMAT PRESIDENT I AMIC:
En el número del mes de setembre passat d’Harmonia em preguntares sobre Anacreont i la poesia anacreòntica i, molt encertadament, qualifiques el meu “Brindis del Fondellol” com a tal. En fi, tractaré de contestar-te sobre aquest tema. Això sí, intentaré ser breu.
Sobre Anacreont sabem que va nàixer a Teos, ciutat de la grega jònica, al voltant de l’any 570 a.C. De jove, va haver de traslladar-se a Tràcia, en concret a Abdera. Posteriorment retorna a la Jònia, a Samos, on va exercir com a poeta en la cort del tirà Polícrates. Després va estar a Atenes, al servei del tirà Hiparcus i quan va ser assassinat aquest es va refugiar a Tesàlia, on va ser hoste del rei Equecràtides. Es diu que va morir als 85 anys (vellíssim per a la seua època) i, segons conta la llegenda, engargussat per un gra de raïm. Va ser soterrat a Teos i va rebre honors pòstums a Atenes i a altres ciutats, o siga, que va ser molt viatger, a més de famós.
Sobre la seua poesia, dir que es conserven uns 206 fragments de la seua obra, la majoria citats per altres autors. Anacreont és un poeta del plaer i de la vida, i s’avança en certa forma a Epicur quan parla que els plaers cal conrear-los moderadament. Els seus poemes són un cant a l’amor, tant masculí com femení (no oblidem que l’homosexualitat i la pedofília eren molt ben vistes a les civilitzacions gregues antigues), a la beguda (i, en concret, al vi), al moment present “carpe diem” i al goig en general. Els seus poemes es declamaven en els banquets celebrats per hòmens, acompanyats de sons musicals (la lira és l’instrument per excel·lència), on intervenien poetes afamats (alguns cobrant pels seus poemes) segons la categoria i poder econòmic de l’amfitrió. En aquestes festives reunions es parlava de poesia, de filosofia, d’alegries, de batalles, d’història, dels avantpassats, de les victòries... i es gojava, que d’això es tractava.
Anacreont mostra desinterés pels problemes polítics, socials, filosòfics i religiosos; i, a més, no usa sentències ni recriminacions ni utilitza exemples morals. En fi, que és un poeta del goig, que ja és prou. Però millor que tant de parlar, tot seguit teniu una mostra dels seus poemes. Ans, però, també cal dir que va tenir molta fama a l’imperi romà i al Renaixement, tanta que hi ha una col·lecció de poesies titulades “anacreòntiques” que en principi foren atribuïdes a ell, però que hui es consideren espúries.
I sense més: “Oh, xicot,/que tens una mirada verge,/t’estic buscant/i tu no em fas cas./I és que no ets conscient/que ets l’auriga de la meua ànima.” O aquest: “Poltreta tràcia, perquè em mires/de reüll i, sense pietat em fuges/i penses que no sé res docte?/Tingues per segur que a tu molt bé/jo podria posar-te el fre,/i amb les regnes a la mà/donar volta als límits de l’estadi./Però ara pastures als prats/i jugues amb àgils cabrioles,/perquè no tens un genet/ expert en la doma d’egües.” O aquest altre: ”Llançant-me de nou la seua pilota de púrpura/Eros de cabellera daurada/m’invita a compartir el joc/ amb la xicota de sandàlies multicolors./Però ella, que és de la ben traçada Lesbos,/ la meua cabellera, per ser blanca, menysprea,/i mira, embadalida, cap a alguna altra.” O aquest: “Pels déus! Deixeu-me beure!/Beure sense interrupció!/Vull embogir!/Pren tu les armes, jo bec..!/Xicot, dus-me la copa./Si he de jaure a terra/és millor que siga embriagat que no mort.”
En la foguera, que, segons Demètrius Calcòndiles, van encendre els emperadors bizantins per destruir els poemes de l’Antiguitat va desaparèixer quasi tota la que es presumeix copiosa producció del poeta de Teos, però no la seua memòria.
Estimat Josep Sempere, ací tens la que vol ser resposta a la teua carta oberta. Deixe per més endavant, si així ho consideres, parlar-te de Lord Byron, un autor igualment fascinant.
J. Aznar
Desembre 2005
martes, 23 de junio de 2009
Actividades Realizadas Comentarios
Diverses activitats amb motiu del XXV aniversari.
-Tertúlies especials
-Conferències
-Exposició "Las chozas de Crevillent"
-Activitat Cartes d'amor
-I lectura plurilingüe del Quijote
-Representació sainet "La boda"
-Tertúlies especials
-Conferències
-Exposició "Las chozas de Crevillent"
-Activitat Cartes d'amor
-I lectura plurilingüe del Quijote
-Representació sainet "La boda"
Calendario Actividades de la Tertulia
XXV ANIVERSARI DE LA TERTULIA
l’Associació Tertúlia artístico-literària “El Cresol” celebra el present any de 2009 el seu XXV aniversari. A tal fi està preparant un calendari d’actuacions extraordinàries a realitzar que inclouen:
-Un cicle de conferències
-Un cicle de tertúlies obertes a celebrar en la Casa Municipal de Cultura “José Candela Lledó” amb invitats especials
-L’edició d’un llibre on quede reflectida la història de la tertúlia “El Cresol” que és també la història dels 25 anys del nostre poble
-L’edició d’un número extraordinari de la revista Harmonia
-L’edició de un recull literari de poetes crevillentins
-La realització d’un acte públic de celebració del XXV aniversari
-Una exposició de pintura crevillentina
CICLE DE TERTÚLIES
XXV ANIVERSARI
LA TERTÚLIA DEL DIMARTS
- José Vicente Mas Zaplana – 28 d’abril
- Julio Trelis Martí - 26 de maig
- Jesús Rodríguez Rubio - 30 de juny
- Antonio Ramón Guilabert - 22 de setembre
- José Ángel Asencio Alfaro - 27 d’octubre
- Antonio Pérez Adsuar Antón - 24 de novembre
- María Esther Mas - 15 de desembre
CICLE DE CONFERÈNCIES
XXV ANIVERSARI
- Abraham García – Biodiversitat i conservació de la – 2 d’abril
flora i fauna de Crevillent
- José Luis V. Ferris - Miguel Hernández - 13 de maig
- José Paya Alberola - Història Elx-Crevillent - setembre
- Josep Manel Menargues - Història de Crevillent - octubre
- Màrius Sánchez Candela - Món clàssic - novembre
l’Associació Tertúlia artístico-literària “El Cresol” celebra el present any de 2009 el seu XXV aniversari. A tal fi està preparant un calendari d’actuacions extraordinàries a realitzar que inclouen:
-Un cicle de conferències
-Un cicle de tertúlies obertes a celebrar en la Casa Municipal de Cultura “José Candela Lledó” amb invitats especials
-L’edició d’un llibre on quede reflectida la història de la tertúlia “El Cresol” que és també la història dels 25 anys del nostre poble
-L’edició d’un número extraordinari de la revista Harmonia
-L’edició de un recull literari de poetes crevillentins
-La realització d’un acte públic de celebració del XXV aniversari
-Una exposició de pintura crevillentina
CICLE DE TERTÚLIES
XXV ANIVERSARI
LA TERTÚLIA DEL DIMARTS
- José Vicente Mas Zaplana – 28 d’abril
- Julio Trelis Martí - 26 de maig
- Jesús Rodríguez Rubio - 30 de juny
- Antonio Ramón Guilabert - 22 de setembre
- José Ángel Asencio Alfaro - 27 d’octubre
- Antonio Pérez Adsuar Antón - 24 de novembre
- María Esther Mas - 15 de desembre
CICLE DE CONFERÈNCIES
XXV ANIVERSARI
- Abraham García – Biodiversitat i conservació de la – 2 d’abril
flora i fauna de Crevillent
- José Luis V. Ferris - Miguel Hernández - 13 de maig
- José Paya Alberola - Història Elx-Crevillent - setembre
- Josep Manel Menargues - Història de Crevillent - octubre
- Màrius Sánchez Candela - Món clàssic - novembre
Revista Harmonia
Para cubrir un hueco informativo local aparece en octubre de 1985 la revista local mensual HARMONÍA.
Esta revista recoge una tradición periodística de Crevillent que se remonta ala segunda mitad del siglo XIX (con la revista “Centro de la Unión” de la que poseemos ejemplares de 1889) y se cierra en 1963 (con la publicación de “La Terreta” que se editó de 1958 a 1963).
En la editorial de su primer número se indica:
Nace este primer número de HARMONÍA con varias aspiracio-nes:
-Para colaborar en llenar un vacío de una prensa de carácter continuado.
-Para ayudar con sus aportaciones escritas a la crónica del re-cuerdo
-Para ofrecerse a todas las entidades artístico-culturales que deseen colaborar
-Y, como máxima aspiración, que el título escogido para este boletín sea el emblema de la conducta de todos.
En la actualidad se configura como órgano difusor de la tertu-lia artístico-literaria “El Cresol”, asociación registrada con el núme-ro 2.460 en el registro de entidades de la Conselleria de Cultura, Edu-cación y Ciencia, cuya finalidad es la difusión de la cultura, el arte y los valores, especialmente de Crevillent.
Desde esa fecha hasta la presente:
-Ha publicado trabajos literarios, artículos, opiniones, noticias, etc., desde todos los ángulos y puntos de vista, en las dos lenguas ofi-ciales de nuestra Comunidad, el valenciano y el castellano.
-Ha descubierto y difundido datos y noticias de la historia, de las gentes, los usos y las costumbres de Crevillent en una labor cons-tante de difusión y recuperación.
-Ha permitido que muchos suscriptores, ausentes de nuestra lo-calidad, mantengan vínculos con la misma, des de Nueva York a Aus-tralia.
En definitiva, después de más de veintitres años ininterrumpidos de existencia, y de haberse publicado 282 números, que hacen más de cinco mil páginas, se ha convertido en un archivo y en un escaparate de los acontecimientos crevillentinos, al tiempo que en un vehículo divulgador de las inquietudes culturales, artísticas y literarias de nues-tra localidad.
La revista, en la actualidad es elaborada, diseñada y montada por su directora María Teresa López Pastor, y el subdirector Vicente Fuentes Fuster, además de otros integrantes en un consejo de redac-ción, sin recibir ningún salario por ello, y ya finalmente el retoque de-finitivo corre a cargo del profesional y también subdirector de la mis-ma, Pepe Sempere Maciá.
Por otra lado, esta publicación se nutre de toda una serie de co-laboradores habituales de las distintas secciones, más otras aportacio-nes puntuales que se envían a la dirección de la misma. Ni que decir tiene que todos los colaboradores realizan sus trabajos de manera al-truista y desinteresada.
La revista se envía a los suscriptores (en la actualidad unos 300) que pagan una cuota anual de veinte euros.
Muy importante es la subvención que nos otorga el Excmo. A-yuntamiento de Crevillent, así como la faceta de los anunciantes, pues gracias a ellos se sigue publicando esta revista, más la ayuda de los mecenas y donaciones.
En fin una revista a la que puede suscribrirse si quiere informar-se de la realidad crevillentina y si disfruta con la literatura y la cultu-ra.
Esta revista recoge una tradición periodística de Crevillent que se remonta ala segunda mitad del siglo XIX (con la revista “Centro de la Unión” de la que poseemos ejemplares de 1889) y se cierra en 1963 (con la publicación de “La Terreta” que se editó de 1958 a 1963).
En la editorial de su primer número se indica:
Nace este primer número de HARMONÍA con varias aspiracio-nes:
-Para colaborar en llenar un vacío de una prensa de carácter continuado.
-Para ayudar con sus aportaciones escritas a la crónica del re-cuerdo
-Para ofrecerse a todas las entidades artístico-culturales que deseen colaborar
-Y, como máxima aspiración, que el título escogido para este boletín sea el emblema de la conducta de todos.
En la actualidad se configura como órgano difusor de la tertu-lia artístico-literaria “El Cresol”, asociación registrada con el núme-ro 2.460 en el registro de entidades de la Conselleria de Cultura, Edu-cación y Ciencia, cuya finalidad es la difusión de la cultura, el arte y los valores, especialmente de Crevillent.
Desde esa fecha hasta la presente:
-Ha publicado trabajos literarios, artículos, opiniones, noticias, etc., desde todos los ángulos y puntos de vista, en las dos lenguas ofi-ciales de nuestra Comunidad, el valenciano y el castellano.
-Ha descubierto y difundido datos y noticias de la historia, de las gentes, los usos y las costumbres de Crevillent en una labor cons-tante de difusión y recuperación.
-Ha permitido que muchos suscriptores, ausentes de nuestra lo-calidad, mantengan vínculos con la misma, des de Nueva York a Aus-tralia.
En definitiva, después de más de veintitres años ininterrumpidos de existencia, y de haberse publicado 282 números, que hacen más de cinco mil páginas, se ha convertido en un archivo y en un escaparate de los acontecimientos crevillentinos, al tiempo que en un vehículo divulgador de las inquietudes culturales, artísticas y literarias de nues-tra localidad.
La revista, en la actualidad es elaborada, diseñada y montada por su directora María Teresa López Pastor, y el subdirector Vicente Fuentes Fuster, además de otros integrantes en un consejo de redac-ción, sin recibir ningún salario por ello, y ya finalmente el retoque de-finitivo corre a cargo del profesional y también subdirector de la mis-ma, Pepe Sempere Maciá.
Por otra lado, esta publicación se nutre de toda una serie de co-laboradores habituales de las distintas secciones, más otras aportacio-nes puntuales que se envían a la dirección de la misma. Ni que decir tiene que todos los colaboradores realizan sus trabajos de manera al-truista y desinteresada.
La revista se envía a los suscriptores (en la actualidad unos 300) que pagan una cuota anual de veinte euros.
Muy importante es la subvención que nos otorga el Excmo. A-yuntamiento de Crevillent, así como la faceta de los anunciantes, pues gracias a ellos se sigue publicando esta revista, más la ayuda de los mecenas y donaciones.
En fin una revista a la que puede suscribrirse si quiere informar-se de la realidad crevillentina y si disfruta con la literatura y la cultu-ra.
QUIENES SOMOS
tertúlia artístico-literària “El Cresol” naix un divendres, en concret el 16 de desembre de 1983, en una reunió que es realitza en el local de l’antiga fusteria de Francisco Candela, en el carrer Llavador, número 8. Des d’aleshores ha plogut molt -o poquet, segons es mire, perquè d’aigua podem queixar-nos per la seua escassesa-, però el seu president i motor ha estat José Sempere Pastor, Pepito “El Finet” fins al seu òbit que va ser a febrer de 2009 i el nou president és Sal-vador García Martínez.
Com anècdota, dir que en aquesta primera tertúlia oficial, José Sempere va presentar un “nou enginy discogràfic anomenat Compac-Disc”, en el que es va reproduir la cèlebre composició de Txaikovski Obertura solemne, 1812.
A l’acta fundacional podem llegir les seues pretensions: la pri-mera, és ser testimoni d’un lloc i d’un temps concrets replegant els comentaris que es donen en aquest hic et nunc on es viu; la segona és estimular l’exposició lliure d’idees, de projectes, d’il·lusions... i tot pot ser objecte de debat, de censura, de crítica, d’examen, d’impugnació... “on una persona expose les seues idees sense dema-nar-li comptes a ningú... i si l’accepten, és que interessa, si no l’accepten, no torne més per allí”; la tercera, conseqüència de les al-tres dues i principal intenció del Cresol, és l’enriquiment de la nostra cultura.
Així les coses, el repte de la tertúlia és l’art, el foment dels Va-lors Artístics amb majúscula “a pesar de la impopularitat de l’art en el nostre temps...”. Per això, el sobrenom d’artística. I, clar, el sobrenom de literària també és prou evident perquè es marca com objectiu la po-tenciació de la literatura i els seus gèneres, així com l’edició de llibres i el gust per la lectura.
També cal dir que “El Cresol, tertúlia artístico-literària” està inscrita en el registre oficial d’associacions de la Generalitat Valenci-ana des del 4 d’abril de 1989, amb el número 2.460, com a associació sense ànim de lucre que té com a fins principals, segons queda inscrit: la difusió de l’art, de la cultura i dels valors locals; l’edició d’una pu-blicació periòdica fidel reflex de les inquietuds culturals d’un poble; la celebració d’actes, conferències, representacions, etc. de projecció artístico-cultural i l’establiment de llaços d’amistat amb societats anà-logues.
Així, publica la revista-butlletí Harmonia des d’octubre de 1985, vinculada en principi a la “Coral Crevillentina” i des de gener de 1988 directament a la tertúlia “El Cresol”. Una publicació mensual, la tirada de la qual se situa al voltant dels 400 exemplars, i a hores d’ara -juny de 2009- ja va pel número 283.
Un altre acte que organitza és “l’Homenatge als poetes morts”, on al cementeri, al peu de la tomba de Maciá Abela, al mes de novem-bre i al migdia d’un dissabte, es reuneixen els membres de la tertúlia, més algun convidat a alguna persona que s’adhereix, i es lligen poe-mes d’escriptors del poble en sentit homenatge a aquests literats que ja no hi són amb nosaltres. Aquest recital poètic se celebra des de 1995, quan, el 27 de desembre, es va organitzar un acte de desgreuge pel ro-batori del bust de Maciá Abela, del qual se’n va esculpir un altre per Carlos Quesada l’any 1997, costejat per subscripció popular a iniciati-va de la nostra tertúlia.
A tot això, l’amor per la literatura de la tertúlia la mou a orga-nitzar des de l’any 2000 la lectura pública i oberta d’El Quixot en la Casa Municipal de Cultura “José Candela Lledó” al voltant de la data de l’aniversari de la mort de Cervantes, el 23 d’abril, en la qual també participen, com a invitats, col·legis del poble, celebrant aquest any la “I lectura plurilingüe del Quijote” amb gran participació de lectors i-llengües (250 lectors i més de 40 llengües i variants dialectals) i ressó en els mitjans de comunicació.
Si seguim amb la literatura, l’edició de llibres és una prioritat, i així, amb l’ajuda inestimable de mecenes com Abel Zaplana Belén i José Candela Fernández -col·laboradors en tants d’actes, fills predi-lectes de Crevillent i presidents d’honor de la tertúlia-, ha editat di-versos llibres d’autors com el mateix José Maciá Abela, Manuel Bueno Carreres, Manuel Martínez Montoya, María Teresa López Pastor, Jo-sep Antoni Aznar i José Sempere Pastor. També ha col·laborat en l’edició i presentació de molts llibres publicats al nostre poble -com les Confesiones de un músico de Telmo Vela-, així com en les revistes de la Federació de Confraries de Setmana Santa i de l’Associació de Moros i Cristians.
També és de destacar l’organització del Concurs literari “Vila de Crevillent”, l’any 2000, en les modalitats d’assaig, narració curta i po-esia, amb quatre premis en cada modalitat, que fou tot un èxit de parti-cipació, tant a nivell local com de tot l’estat espanyol.
Així mateix dir que des de 1996 a l’any 2007 ha organitzat la vetlada de la Festa de la Primavera i el lliurament de premis dels “Per-sonatges rellevants”, on entre 15 i 20 persones i entitats rebien un premi pels seus mèrits culturals, artístics i en pro del poble de Crevi-llent.
Per altra banda, cal dir que col·labora activament amb la Regido-ria de Cultura de l’Ajuntament de Crevillent i la fundació de la Coope-rativa Elèctrica “Sant Francesc d’Assís”, proposant i organitzant actes de tot tipus -com per exemple ser jurats del concurs literari escolar “Conchita Quero”- sempre relacionats amb la cultura. Així, ha orga-nitzat recentment un cicle de conferències on han intervingut l’estudiant Abraham García i l’escriptor José Luis Ferris.
Així mateix ha organitzat un cicle de tertúlies especials els dar-rers dimarts de mes amb motiu del seu XXV aniversari en la sala esfè-rica de la Casa Municipal de Cultura “José candela Lledó” on han si-gut invitats especials el periodista José Vicente Zaplana i l’arqueòleg municipal Julio Trelis.
També cal referir que la tertúlia “El Cresol” està agermanada de manera oficial amb la tertúlia “Amics d’Azorín” de Monòver des del 20 de gener de 1988, i ha mantingut estrets vincles amb l’associació gallega “O Feitizo” de Foz.
I a tot això, cal dir que la tertúlia, integrada de manera activa per uns 20 tertulians, més o menys, es reuneix tots els dimarts, a les 8 de la vesprada en l’antic restaurant Martin’s, lloc que ocupa per a-questes tertúlies setmanals des de fa quasi vint anys. I a més d’aquestes reunions setmanals, es convoquen tertúlies extraordinàri-es, amb personalitats del món cultural i social local o que tinguen o puguen tenir alguna vinculació amb Crevillent, i així després d’un di-nar o d’un sopar hem conversat amb Luis Leante, Miguel Signes, Vi-cente Ramos, Ángel Franco, Juan Candela, Lluís Alpera, Emili Rodrí-guez-Bernabeu, Consuelo Sánchez, i molts més.
També cal referir que el seu domicili social és el carrer Verge del Pilar, 1, 2n de Crevillent (CP 03330), i la seua adreça electrònica és tertuliaelcresol@gmail.com.
En definitiva, una associació formada per un grup de persones, la finalitat de les quals és treballar per la cultura i per Crevillent, que ha organitzat i organitza actes culturals que van des de concerts de música -fins i tot, orquestres senceres-, exposicions de pintura, pre-sentacions i edicions de llibres, lectures literàries, conferències... i, sobretot, tertúlies, perquè si hi ha una característica que ens uneix a tots els integrants de la tertúlia és que volem aprendre, que tenim en comú l’ànsia de saber, i això ho aconseguim escoltant a aquells que puguen ensenyar-nos -als mestres i especialistes en determinats te-mes- i mitjançant l’intercanvi obert d’idees i opinions, de coneixe-ments i reflexions.
Juny 2009
Josep Antoni Aznar
TERTULIANS MÉS DESTACATS EN L’ACTUALITAT:
Salvador García Martínez,
María Teresa López Pastor,
Raül Polo Juan,
Joaquín González Durán,
Conchi Giménez, viuda de “Guchi”,
Joaquín Maciá,
Juan José Amo Fuster,
Modesto Candela Alfonso,
Vicente Fuentes Fuster,
Andrés Miguel Valero,
Pedro Valero,
Adelaida Mas Mas,
Vicente Congost Soriano,
Salvador Puig Fuentes,
Esperanza Sempere Congost,
Pepe Sempere Maciá
Manuel Martínez Montoya,
Jaume Orts,
Josep Antoni Aznar.
EXTRACTE ACTA CONSTITUENT JUNTA DIRECTIVA 2009
A la vila de Crevillent, a 14 de febrer de l’any 2009, dissabte, sent les 20 hores, se celebra Assemblea General Extraordinària d’EL CRESOL TERTÚLIA ARTÍSTICO-LITERÀRIA, amb el següent orde del dia:
1. Constitució de la Junta Directiva
2. Establiment del domicili social
Comença l’Assemblea amb una intervenció del secretari que comenta les recents morts del tresorer, Manuel Poveda Escolano, i del president fundador, José Sempere Pastor, i l’enorme i sensible pèrdua que ha suposat per a l’Associació aquests dos òbits. Tots els presents manifesten el seu condol. Aquesta circumstància obliga a una remodelació de la Junta Directiva i així s’inicia el
Punt Primer, i després d’un intercanvi d’opinions entre els presents i d’escoltar diverses manifestacions, en no presentar-se cap altra alternativa, queda constituïda la nova Junta Directiva de la següent manera:
PRESIDENT:
En SALVADOR GARCÍA MARTÍNEZ,
VICEPRESIDENTA:
Na MARÍA TERESA LÓPEZ PASTOR,
SECRETARI:
En JOSEP ANTONI AZNAR i PÉREZ,
TRESORER:
En JOAQUÍN GONZÁLEZ DURÁN,
VOCAL:
En RAÚL POLO JUAN,
VOCAL:
En VICENTE FUENTES FUSTER,
VOCAL:
En MANUEL MARTÍNEZ MONTOYA,
VOCAL:
En SALVADOR PUIG FUENTES
VOCAL:
Na ESPERANZA SEMPERE CONGOST
Punt Segon. Es manifesta que la seu social de l’entitat des de la seua creació ha estat el carrer Primer de Maig, nr 3, àtic dreta, domicili del president fundador, José Sempere Pastor, i donades les circumstàncies, pel traspàs d’aquest, després d’un intercanvi d’opinions, es decideix per unanimitat establir el domicili social de l’Associació EL CRESOL TERTÚLIA ARTÍSTICO-LITERÀRIA al carrer Verge del Pilar, núm. 1, pis 2n de Crevillent CP 03330
Com anècdota, dir que en aquesta primera tertúlia oficial, José Sempere va presentar un “nou enginy discogràfic anomenat Compac-Disc”, en el que es va reproduir la cèlebre composició de Txaikovski Obertura solemne, 1812.
A l’acta fundacional podem llegir les seues pretensions: la pri-mera, és ser testimoni d’un lloc i d’un temps concrets replegant els comentaris que es donen en aquest hic et nunc on es viu; la segona és estimular l’exposició lliure d’idees, de projectes, d’il·lusions... i tot pot ser objecte de debat, de censura, de crítica, d’examen, d’impugnació... “on una persona expose les seues idees sense dema-nar-li comptes a ningú... i si l’accepten, és que interessa, si no l’accepten, no torne més per allí”; la tercera, conseqüència de les al-tres dues i principal intenció del Cresol, és l’enriquiment de la nostra cultura.
Així les coses, el repte de la tertúlia és l’art, el foment dels Va-lors Artístics amb majúscula “a pesar de la impopularitat de l’art en el nostre temps...”. Per això, el sobrenom d’artística. I, clar, el sobrenom de literària també és prou evident perquè es marca com objectiu la po-tenciació de la literatura i els seus gèneres, així com l’edició de llibres i el gust per la lectura.
També cal dir que “El Cresol, tertúlia artístico-literària” està inscrita en el registre oficial d’associacions de la Generalitat Valenci-ana des del 4 d’abril de 1989, amb el número 2.460, com a associació sense ànim de lucre que té com a fins principals, segons queda inscrit: la difusió de l’art, de la cultura i dels valors locals; l’edició d’una pu-blicació periòdica fidel reflex de les inquietuds culturals d’un poble; la celebració d’actes, conferències, representacions, etc. de projecció artístico-cultural i l’establiment de llaços d’amistat amb societats anà-logues.
Així, publica la revista-butlletí Harmonia des d’octubre de 1985, vinculada en principi a la “Coral Crevillentina” i des de gener de 1988 directament a la tertúlia “El Cresol”. Una publicació mensual, la tirada de la qual se situa al voltant dels 400 exemplars, i a hores d’ara -juny de 2009- ja va pel número 283.
Un altre acte que organitza és “l’Homenatge als poetes morts”, on al cementeri, al peu de la tomba de Maciá Abela, al mes de novem-bre i al migdia d’un dissabte, es reuneixen els membres de la tertúlia, més algun convidat a alguna persona que s’adhereix, i es lligen poe-mes d’escriptors del poble en sentit homenatge a aquests literats que ja no hi són amb nosaltres. Aquest recital poètic se celebra des de 1995, quan, el 27 de desembre, es va organitzar un acte de desgreuge pel ro-batori del bust de Maciá Abela, del qual se’n va esculpir un altre per Carlos Quesada l’any 1997, costejat per subscripció popular a iniciati-va de la nostra tertúlia.
A tot això, l’amor per la literatura de la tertúlia la mou a orga-nitzar des de l’any 2000 la lectura pública i oberta d’El Quixot en la Casa Municipal de Cultura “José Candela Lledó” al voltant de la data de l’aniversari de la mort de Cervantes, el 23 d’abril, en la qual també participen, com a invitats, col·legis del poble, celebrant aquest any la “I lectura plurilingüe del Quijote” amb gran participació de lectors i-llengües (250 lectors i més de 40 llengües i variants dialectals) i ressó en els mitjans de comunicació.
Si seguim amb la literatura, l’edició de llibres és una prioritat, i així, amb l’ajuda inestimable de mecenes com Abel Zaplana Belén i José Candela Fernández -col·laboradors en tants d’actes, fills predi-lectes de Crevillent i presidents d’honor de la tertúlia-, ha editat di-versos llibres d’autors com el mateix José Maciá Abela, Manuel Bueno Carreres, Manuel Martínez Montoya, María Teresa López Pastor, Jo-sep Antoni Aznar i José Sempere Pastor. També ha col·laborat en l’edició i presentació de molts llibres publicats al nostre poble -com les Confesiones de un músico de Telmo Vela-, així com en les revistes de la Federació de Confraries de Setmana Santa i de l’Associació de Moros i Cristians.
També és de destacar l’organització del Concurs literari “Vila de Crevillent”, l’any 2000, en les modalitats d’assaig, narració curta i po-esia, amb quatre premis en cada modalitat, que fou tot un èxit de parti-cipació, tant a nivell local com de tot l’estat espanyol.
Així mateix dir que des de 1996 a l’any 2007 ha organitzat la vetlada de la Festa de la Primavera i el lliurament de premis dels “Per-sonatges rellevants”, on entre 15 i 20 persones i entitats rebien un premi pels seus mèrits culturals, artístics i en pro del poble de Crevi-llent.
Per altra banda, cal dir que col·labora activament amb la Regido-ria de Cultura de l’Ajuntament de Crevillent i la fundació de la Coope-rativa Elèctrica “Sant Francesc d’Assís”, proposant i organitzant actes de tot tipus -com per exemple ser jurats del concurs literari escolar “Conchita Quero”- sempre relacionats amb la cultura. Així, ha orga-nitzat recentment un cicle de conferències on han intervingut l’estudiant Abraham García i l’escriptor José Luis Ferris.
Així mateix ha organitzat un cicle de tertúlies especials els dar-rers dimarts de mes amb motiu del seu XXV aniversari en la sala esfè-rica de la Casa Municipal de Cultura “José candela Lledó” on han si-gut invitats especials el periodista José Vicente Zaplana i l’arqueòleg municipal Julio Trelis.
També cal referir que la tertúlia “El Cresol” està agermanada de manera oficial amb la tertúlia “Amics d’Azorín” de Monòver des del 20 de gener de 1988, i ha mantingut estrets vincles amb l’associació gallega “O Feitizo” de Foz.
I a tot això, cal dir que la tertúlia, integrada de manera activa per uns 20 tertulians, més o menys, es reuneix tots els dimarts, a les 8 de la vesprada en l’antic restaurant Martin’s, lloc que ocupa per a-questes tertúlies setmanals des de fa quasi vint anys. I a més d’aquestes reunions setmanals, es convoquen tertúlies extraordinàri-es, amb personalitats del món cultural i social local o que tinguen o puguen tenir alguna vinculació amb Crevillent, i així després d’un di-nar o d’un sopar hem conversat amb Luis Leante, Miguel Signes, Vi-cente Ramos, Ángel Franco, Juan Candela, Lluís Alpera, Emili Rodrí-guez-Bernabeu, Consuelo Sánchez, i molts més.
També cal referir que el seu domicili social és el carrer Verge del Pilar, 1, 2n de Crevillent (CP 03330), i la seua adreça electrònica és tertuliaelcresol@gmail.com.
En definitiva, una associació formada per un grup de persones, la finalitat de les quals és treballar per la cultura i per Crevillent, que ha organitzat i organitza actes culturals que van des de concerts de música -fins i tot, orquestres senceres-, exposicions de pintura, pre-sentacions i edicions de llibres, lectures literàries, conferències... i, sobretot, tertúlies, perquè si hi ha una característica que ens uneix a tots els integrants de la tertúlia és que volem aprendre, que tenim en comú l’ànsia de saber, i això ho aconseguim escoltant a aquells que puguen ensenyar-nos -als mestres i especialistes en determinats te-mes- i mitjançant l’intercanvi obert d’idees i opinions, de coneixe-ments i reflexions.
Juny 2009
Josep Antoni Aznar
TERTULIANS MÉS DESTACATS EN L’ACTUALITAT:
Salvador García Martínez,
María Teresa López Pastor,
Raül Polo Juan,
Joaquín González Durán,
Conchi Giménez, viuda de “Guchi”,
Joaquín Maciá,
Juan José Amo Fuster,
Modesto Candela Alfonso,
Vicente Fuentes Fuster,
Andrés Miguel Valero,
Pedro Valero,
Adelaida Mas Mas,
Vicente Congost Soriano,
Salvador Puig Fuentes,
Esperanza Sempere Congost,
Pepe Sempere Maciá
Manuel Martínez Montoya,
Jaume Orts,
Josep Antoni Aznar.
EXTRACTE ACTA CONSTITUENT JUNTA DIRECTIVA 2009
A la vila de Crevillent, a 14 de febrer de l’any 2009, dissabte, sent les 20 hores, se celebra Assemblea General Extraordinària d’EL CRESOL TERTÚLIA ARTÍSTICO-LITERÀRIA, amb el següent orde del dia:
1. Constitució de la Junta Directiva
2. Establiment del domicili social
Comença l’Assemblea amb una intervenció del secretari que comenta les recents morts del tresorer, Manuel Poveda Escolano, i del president fundador, José Sempere Pastor, i l’enorme i sensible pèrdua que ha suposat per a l’Associació aquests dos òbits. Tots els presents manifesten el seu condol. Aquesta circumstància obliga a una remodelació de la Junta Directiva i així s’inicia el
Punt Primer, i després d’un intercanvi d’opinions entre els presents i d’escoltar diverses manifestacions, en no presentar-se cap altra alternativa, queda constituïda la nova Junta Directiva de la següent manera:
PRESIDENT:
En SALVADOR GARCÍA MARTÍNEZ,
VICEPRESIDENTA:
Na MARÍA TERESA LÓPEZ PASTOR,
SECRETARI:
En JOSEP ANTONI AZNAR i PÉREZ,
TRESORER:
En JOAQUÍN GONZÁLEZ DURÁN,
VOCAL:
En RAÚL POLO JUAN,
VOCAL:
En VICENTE FUENTES FUSTER,
VOCAL:
En MANUEL MARTÍNEZ MONTOYA,
VOCAL:
En SALVADOR PUIG FUENTES
VOCAL:
Na ESPERANZA SEMPERE CONGOST
Punt Segon. Es manifesta que la seu social de l’entitat des de la seua creació ha estat el carrer Primer de Maig, nr 3, àtic dreta, domicili del president fundador, José Sempere Pastor, i donades les circumstàncies, pel traspàs d’aquest, després d’un intercanvi d’opinions, es decideix per unanimitat establir el domicili social de l’Associació EL CRESOL TERTÚLIA ARTÍSTICO-LITERÀRIA al carrer Verge del Pilar, núm. 1, pis 2n de Crevillent CP 03330
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
